La NASA descobreix sis petits planetes

SEGONS EL PERIODICO:
La NASA descobreix sis petits planetes que orbiten al voltant d'una estrella semblant al SolEl descobriment permet l'elaboració de nous mètodes de deducció de la mida i la massa dels astres

La NASA ha anunciat el descobriment, gràcies a les dades de l'observatori espacial Kepler, de sis petits planetes que orbiten al voltant d'una estrella semblant al Sol, i la massa del qual oscil·la entre 2,3 i 13,5 vegades la de la Terra.
Recreació dels planetes descoberts per l'observatori de la NASA Kepler. AP

Els planetes orbiten dins d'un sistema batejat Kepler-11 i que ha cridat l'atenció als científics perquè està compost per un elevat nombre de planetes de petites dimensions i molt junts. Llançat el març del 2009, Kepler ha de recollir dades i proves de planetes que orbiten al voltant d'estrelles amb condicions de temperatura mitjanes on hi pugui haver aigua líquida i, per tant, vida.



Gràcies a les dades del Kepler, astrònoms de la Universitat de Califòrnia de Santa Cruz (UCSC) han analitzat la dinàmica orbital d'aquest sistema planetari i els resultats apareixeran en el número de febrer de la revista Nature. Per determinar la mida i la massa dels planetes, l'equip ha analitzat els mesuraments realitzats per l'observatori Kepler de la NASA, que ha captat la lluminositat canviant de l'estrella al voltant de la qual giren quan els planetes passen davant seu. El fotòmetre sensible del telescopi capta aquest moment en què s'interromp la brillantor de l'estrella, cosa que dóna pistes als científics sobre les dimensions i la massa del planeta mesurant-ne el radi.
Nou mètode
"Això no només és un sistema planetari sorprenent, sinó que també valida un nou i poderós mètode per mesurar les masses dels planetes", ha assenyalat Daniel Fabrycky de la UCSC, que va dirigir l'anàlisi de la dinàmica orbital juntament amb el científic de la NASA Jack Lissauer. Els cinc planetes interiors descoberts tenen una massa que oscil·la entre 2,3 i 13,5 vegades la de la Terra i els seus períodes orbitals són inferiors als 50 dies, de manera que orbiten dins d'una regió que, a manera de referència, podria cabre en l'òrbita de Mercuri en el nostre sistema solar.
El sisè planeta és més gran i està més lluny, així que els científics han pogut determinar que té un període orbital de 118 dies, tot i que no han pogut calcular-ne la massa. "Dels sis planetes, el de més massa pot ser equivalent a Neptú i Urà", explica Jonathan Fortney, professor adjunt d'astronomia i astrofísica a la UCSC, que va dirigir el treball sobre estructura i composició dels planetes, amb els estudiants Eric López i Neil Miller.
Diferents
Però en el cas dels planetes de massa menor, no hi ha cap comparació pròxima ja que "són diferents de qualsevol dels que tenim en el nostre sistema solar", ha assenyalat. Anteriorment, les deteccions de planetes en trànsit se seguien des de la Terra amb potents telescopis. No obstant, en el cas del sistema Kepler-11, els planetes són massa petits i l'estrella que s'estudia, que és a una distància de 2.000 anys llum, és massa feble per ser analitzada des de la Terra. Més de 100 planetes en trànsit han estat observats per Kepler i altres telescopis, però la gran majoria són gegants gasosos com Júpiter, i gairebé tots es troben en sistemes d'un sol planeta.
La densitat dels planetes, derivada del càlcul de la massa i el radi, dóna pistes de les seves composicions i de com es podrien haver format. Els sis planetes tenen una densitat menor a la de la Terra però, segons explica Fortney, "sembla que l'interior de dos podria ser majoritàriament d'aigua, possiblement amb una fina pell de gas d'hidrogen i heli a la part superior, com si fossin mini-Neptuns".

Atmosfera sorprenent
"Els que estan més lluny tenen una densitat menor que la de l'aigua, cosa que sembla indicar que tenen una atmosfera significativa d'heli hidrogen", un fet que l'equip considera "sorprenent", perquè un planeta petit calent tindria dificultats per aferrar-se a una atmosfera lleugera. Una de les raons per les quals aquest sistema de sis planetes és tan innovador és que permet als científics fer comparacions entre ells. "Això és realment de gran abast, ja que podem esbrinar què ha passat amb aquest sistema en conjunt", ha dit Fortney.
Des que els científics van localitzar el primer planeta extrasolar el 1992 se n'ha confirmat l'existència d'uns 500. Aquesta xifra pot pujar a 1.000 si s'inclouen els possibles planetes ubicats a una distància apropiada de la seva estrella per ser habitables.