TINTIN

El reporter del tupè reviu al segle XXIHergé va dibuixar 'El secret de l'Unicorn' en plena guerra

Divendres, 28 de octubre del 2011 Vots: +0 -0 Comentaris (0) ANNA ABELLA
BARCELONA
Que equivocat que estava Georges Remi, Hergé (1907-1983), quan va dir allò de «quan jo mori, Tintín morirà amb mi». Des que el 10 de gener de 1929, a les vinyetes del setmanari infantil Le Petit Vingtième, va començar a córrer aquest reporter de ros tupè i bombatxos que mai va escriure una crònica, viatger incansable per 21 països, reals i imaginaris, amb l'ànima de boy scout heretada del seu creador i sempre acompanyat del seu fidel i borratxet fox terrier Milú, els 24 àlbums que ha protagonitzat han llegat alguna cosa més que xifres astronòmiques
'El tresor de Rackham el Roig' HERGÉ
'El tresor de Rackham el Roig' HERGÉ
El secret de l'Unicorn'. HERGÉ
Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 65 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 28 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)
-350 milions d'exemplars venuts en uns 60 països-: una legió incondicional de tintinòfils rendits a la seva iconografia i univers.
Encara que Hergé portés Tintín a defensar causes justes com la del Tibet o els indis americans, a denunciar l'esclavitud a Àfrica o exalçar l'amistat i entesa entre cultures, les polèmiques han perseguit sempre el dibuixant belga. Les més sonades, les acusacions d'anticomunisme en el primer treball del jove i influenciable Hergé, Tintín al país dels soviets (1930), encàrrec del director de Le Vingtième Siècle, el capellà ultraconservador Norbert Wallez, o les de racisme i apologia del colonialisme en la segona, Tintín al Congo (1931), que molts van considerar pecats de joventut.
SEGONA GUERRA MUNDIAL / Més difícil va ser per a Hergé defensar-se de l'acusació de col·laboracionisme durant l'ocupació nazi de Bèlgica per seguir dibuixant Tintín a Le Soir, òrgan de difusió dels alemanys. Els anys de la guerra van significar curiosament l'edat daurada de la sèrie, sustentada en temàtiques neutrals. Precisament d'aquella època tràgica és el díptic escollit per Spielberg: El secret de l'Unicorn i El tresor de Rackham el Roig, amb influències de L'illa del tresor de Stevenson.
En aquests dos volums surt per primera vegada el professor Tornas­sol, científic sord i despistat (que no surt al film de Spielberg), que amb el seu memorable batiscaf en forma de tauró ajuda el capità Haddock i Tintín, acompanyats dels policies Dupond i Dupont, a sortir triomfants de la recerca del tresor del seu avantpassat, el cavaller Hadoque.