TINTIN

Steven Spielberg: "Sóc l'Indiana Jones que no s'atreveix a saltar"

Ara és Déu. Encara que hi va haver un temps en què va arribar a pensar com autolesionar-se per treure's de sobre la seva pel·lícula malson: Tiburón (1975). "Em quedava despert a la nit pensant com podia deslliurar-me del film", acostuma a recordar Steven Spielberg. Però el seu Tiburón va obrir la veda del blockbuster estiuenc i Spielberg es va convertir en Déu. Divendres que ve, Déu torna a fondre's a negre. Estrena la pel·lícula en què s'ha deixat part dels últims tres anys de la seva vida, a mitges amb Peter Jackson: Las aventuras de Tintín: El secreto del Unicornio, realitzada en 3D amb la tècnica del motion capture, la mateixa que Avatar (un ordinador atrapa els moviments dels actors, que apareixen convertits en personatges animats).




Tintín no és un nou Indiana Jones. "No, no ho és --respon el director a la revista Dominical--. Potser l'única cosa que tenen en comú és que tots dos són superherois". Spielberg s'identifica amb el reporter amb tupè d'Hergé. "M'identifico amb tots els personatges de les meves pel·lícules --confessa--. Com a director has de fer-ho, perquè així l'hi pots traslladar millor a l'actor. Sóc l'Indiana Jones que arriba al límit del precipici i no s'atreveix a saltar. I, en el cas de Tintín, m'identifico amb la seva tenacitat, perquè mai es fa enrere, res el derrota". El director això ho porta als gens. "La meva mare té 91 anys i gaudeix de molt bona salut. Té un restaurant a Los Angeles, on serveix taules, atén la gent i toca música clàssica al piano".



Aprofitant l'estrena de Tintín, Dominical viatja a Brussel·les, ciutat amb ADN d'Hergé. La revista també visita el rodatge a Atlanta de la segona temporada de The walking dead, que estrena demà la Fox. Epidèmia zombi apta fins i tot per a al·lèrgics al terror. A més, acompanya la cantant Marta Sánchez en una marató musical: tres concerts (Madrid, Marbella i Barcelona) en 18 hores